De típica estructura de casa mallorquina

Sa casa

Sa casa té característiques i elements d’estils diferents: àrab, gòtic, renaixentista, barroc…

Es frontis principal està flanquejat per dos “col·locadors” o suports que servien per colcar a ses cavalleries. Es portal forà, d’enormes dimensions, té unes portes contraplacades de bronzo amb unes finestres el·líptiques a cada costat anomenades d’ull de bou, i està enquadrat per dues columnes i un marc barroc bellíssim fet amb pedra vermella autòctona. S’autoria d’aquest frontis se pot atribuir a Joan d’Aragó, arquitecte important i autor de retaules des barroc de Mallorca de mitjan segle XVIII.

S’accedeix a sa residència actual travessant sa clastra, empedrat segons sa tradició mallorquina i amb un brollador central i un plataner immens. Convé destacar també una finestra gòtica de s’antiga residència i s’arc carpanell que remata es vestíbul, molt habitual de s’arquitectura mallorquina.

A sa casa, es pas del temps ha anat afegint elements de cada època sense que es conjunt perdés gens d’equilibri. S’evolució de sa casa d’Alfàbia és un exemple de respecte pes passat i per s’evolució, de conservació i d’innovació.

Dedins, hi destaca sa planta baixa, on hi ha ses estances més moblades d’entre ses quals s’ha de destacar sa Sala Gran, amb un “arrimadillo” que representa imatges de Palma i d’altres pobles; sa Sala de s’Alcova, amb ses parets cobertes de domàs groc i on destaca un portal rococó i un “arrimadillo” amb pintures de paisatges; sa Sala de sa Cadira, amb molts de gravats, instruments musicals, busts neoclàssics; i es menjador, resultat de ses reformes des segle XIX, amb ”arrimadillo” de fusta i tela pintada que cobreix ses parets.