L'estructura de la casa obeeix a arrels romà-andalusíes. En ella es troben trets i *elemetos de diferents estils: àrab, gòtic, renaixentista, barroc, romanticista, rococó i fins i tot anglès en la decoració d'alguna estada.

La façana principal es veu flanquejada per dues "colcadors" o "poyos" que servien per muntar en les cavalleries. El portal ("portal forà"), de grans dimensions les portes de les quals estan Xapades en bronzo té a banda i banda dues finestres el·líptiques de les anomenades "ull de bou", i està enquadrat per dues columnes i un bellíssim marc barroc construït en pedra vermellosa del país. L'autoria d'aquesta façana cal atribuir-la a Joan d'Aragó, important arquitecte i retablista del barroc a Mallorca de mitjan el segle XVIII.

El "artesonado", obra d'artífexs almohades, va ser construït en 1170. Es va realitzar en fusta de pi i alzina, amb incrustacions que formen bells i típics arabescos. En la part inferior es troben incrustats els escuts de les famílies àrabs que van residir en la finca, i, al costat de les del moro Ben-Abet, personatge del segle XIII, les barres del regne d'Aragó i Catalunya superposades. En el fris es llegeix "Al·là és gran". El poder és d'Al·là. No hi ha més Déu que Alà".

A la residència actual s'accedeix travessant el pati (“clastra”), empedrat segons la tradició mallorquina i proveït d'un sortidor central i un immens plàtan. A destacar també una finestra gòtica pertanyent a l'antiga residència i l'arc carpanell que remata el vestíbul, molt freqüent en l'arquitectura mallorquina.

De l'interior destaca la planta baixa, on es troben les estades més moblades d'entre les quals cal esmentar la "Sala Gran", amb un "arrimadillo" representant imatges de Palma i altres pobles; la "Sala de la alcova", amb parets cobertes de damasco groc i on destaca un portal rococó i un "arrimadillo" amb pintura de paisatges; la "Sala de la cadira", amb nombrosos gravats, instruments musicals, busts neoclàssics ; i el menjador, fruit de les reformes del segle XIX, amb "arrimadillo" de fusta i tela pintada recobrint les parets.

A la casa, el pas del temps ha anat deixant pòsits de cada època sense que el conjunt deixi de tenir un equilibri. L'evolució de la casa de *Alfabia és un model de respecte pel passat i evolució, de conservació i innovació.