L'Accés ho constitueix una àmplia avinguda, o “passeig de saló” romanticista, de tres calçades vorejades de grans plàtans que arriba fins a les proximitats de la “clastra”(pati típic de les cases de camp mallorquines de certa envergadura, cridades “possesions”).

Al final d'una avinguda vorejada de palmeres es troba la façana que dóna accés a l'element més emblemàtic dels jardins: la pèrgola amb els seus jocs d'aigua, reconstruída a principis del segle XVIII. La meitat del seu recorregut està adornat amb "venticuatro hidrias" de pedra. Els nombrosos sortidors creuen les aigües entre si, aconseguint que la lluentor de l'aigua i el seu murmuri es converteixi en un regal per als sentits.

Segons s'avança arribem a una part del jardí remodelada a meitat del segle XIX, amb un clar influx del paisatgisme anglès, frondós i "umbrío". En aquesta part se situa l'anomenat “Jardinet de la Reina” ja que es va realitzar en ocasió de l'estada en l'Alfabia de la Reina Isabel II.

El jardí inferior té un aire tropical i un estany amb nenúfares, amb gran varietat de palmeres, entre elles garballons (Margallons), espècie autòctona de Mallorca actualment protegida.

Sàviament integrat en el seu entorn natural la *varidad d'estils no ha suposat una amalgama sinó en una harmonia difícil d'aconseguir. Enfront de la façana principal les palmeres s'alcen solemnes i majestuoses, indiferents al pas del temps.